La sostenibilitat social, econòmica i ambiental marca la XX Jornada Retail de Comertia

Uns 250 professionals del sector retail assisteixen a la XX Jornada Retail de Comertia, que analitza els reptes de sostenibilitat social, econòmica i ambiental per crear un nou sistema empresarial adaptat als reptes de  futur

Una desena de ponents constaten la necessitat de repensar models de negoci i virar cap a organitzacions capaces de revertir positivament vers la societat i el medi ambient

Comertia ha reunit aquest matí a l’Auditori del Cosmocaixa al voltant de 250 professionals del sector, en el marc de la seva jornada empresarial anual, que enguany ha anat centrada en analitzar l’impacte positiu que pot generar el sector a les persones, l’economia i el planeta. En un context de gran incertesa internacional i amb grans desafiaments a nivell global i empresarial, la jornada ha comptat amb la participació d’una desena de ponents d’alt nivell que han exposat les seves experiències en l’aplicació dels criteris EGS (Environment, Social, Governance).

El primer bloc de la jornada de Comertia s’ha centrat en la conscienciació empresarial vers el medi ambient. En aquest sentit, ha participat Daniel Wahl, autor del llibre “Dissenyant Cultures Regeneratives”, que ha reivindicat  una reconversió del progrés econòmic. “Durant massa temps hem mesurat el progrés econòmic amb el PIB, però no és una mostra clara del progrés real de la societat”, ha assegurat Wahl. “L’economia regenerativa, inspirada en els cicles naturals, ens permetrà assolir un progrés sostenible, preocupant-nos de l’impacte local i repensant els processos de funcionament”, ha afegit l’activista i educador alemany. Per al sector retail, segons Wahl, l’economia regenerativa presenta la possibilitat d’establir un ecosistema comercial local fort, cohesionat i sostenible.

D’altra banda, durant el primer bloc de la jornada també ha intervingut Pablo Sánchez, director executiu de B Lab Spain. Segons Sánchez, el model empresarial “ha estat un dels principals factors de progrés dels darrers anys”. “Gràcies a l’esperit empresarial hem aconseguit nivells de benestar mai vistos, però durant aquest temps també s’han intensificat reptes d’igualtat, equitat, cura, conservació i regeneració ambiental”, ha assegurat el director executiu de B Lab Spain. En aquest sentit, Sánchez ha alertat que el 60% de la població espanyola considera que l’actual sistema capitalista genera més danys que no pas beneficis.

Així doncs, la conscienciació vers la sostenibilitat, tant entre els consumidors, els treballadors, les institucions i les empreses, fa necessari un nou paradigma empresarial. “Les empreses necessiten tenir també un impacte social, perquè sembla que hi ha un interès per part dels consumidors”, ha assegurat Sánchez. Segons dades de Kantar, el 84% dels consumidors han pres decisions de compra basades en informació sobre la sostenibilitat social. Per a Sánchez les companyies s’han de convertir en empreses amb propòsit, que reconegui un compromís en generar un benefici social i ambiental, que compleixi amb els estàndards socials, que aposti per la transparència i la governança i la rendició de comptes.

RET-TALKS – els exemples de Camper, The Body Shop, Flax & Kale i Sepiia a l’hora de fer revertir una activitat econòmica en la societat

El segon bloc de la jornada ha anat centrat a conèixer casos d’èxit d’empreses de retail del país que han aconseguit revertir de forma positiva en la societat. En aquest bloc han participat Miguel Fluxà Ortí, CEO de Camper; Meritxell Escarrà, Responsable de Màrqueting de The Body Shop; Jordi Barri, CEO de Flax & Kale i Fede Sainz de Roble, CEO de Sepiia.

“L’èxit de Camper s’explica pels valors que han estat presents en l’empresa des dels seus inicis”. Amb aquestes paraules Miguel Fluxà, CEO de Camper iniciava el segon bloc de la jornada. Per al director general de l’empresa de sabates, les empreses que porten en el seu ADN una filosofia alineada amb els valors humans tenen ara un gran avantatge. “Formem part de la societat i és responsabilitat nostra que l’activitat de l’empresa contribueixi positivament en el nostre entorn”, ha afegit Fluxà.

Els indicis que mostren un augment en la conscienciació ciutadana vers els valors empresarials a l’hora de consumir es mostren també amb l’exemple de The Body Shop. O com a mínim així ho interpreta Meritxell Escarrà, Responsable de Màrqueting de l’empresa. L’empresa de cosmètica natural, va ser fundada el 1976 en un petit poble anglès per part d’una activista que volia generar un impacte positiu en el seu entorn. “La fundadora de The Body Shop va ser impulsora de la prohibició de fer test a animals en el sector de la cosmètica i tenia una forta creença que els negocis poden ser una força per a un canvi positiu”, ha afegit Escarrà. “The Body Shop té un departament específic per a treballar el comerç just i això és cada cop més valorat per part dels consumidors”.

El múltiple impacte social, econòmic i ambiental de The Body Shop també s’ha produït en altres projectes empresarials, com és el cas de Flax & Kale. Jordi Barri, CEO de l’empresa ha explicat com la innovació vers l’alimentació sana, saludable i sostenible es remunta a fa dècades. “La industria alimentaria és responsable de molts dels problemes de salut que hi ha al món i Flas & Kale vol canviar aquest paradigma. L’alimentació sana pot ser un motor de canvi a nivell global”, ha assegurat Barri. El CEO de l’empresa d’alimentació innovadora ha recalcat la necessitat de fer sostenible un hàbit tan usual com imprescindible per a l’ésser humà com és l’alimentació. “La nostra visió a llarg termini passa per implementar la sostenibilitat en tots els nivells del sistema alimentari, però també volem crear un triple impacte immediat; en les persones, en les societats i en el planeta”, ha clos Barri.

Fede Sainz de Robles, CEO de Sepiia ha estat l’encarregat de cloure el primer bloc de la jornada. Sainz de Robles ha explicat el repte que té per davant la indústria tèxtil per al medi ambient. “El tèxtil és la segona indústria del món que més emissions de CO2 genera. És evident que el sector s’ha de reinventar i és el que hem intentat fer des de Sepiia”, ha assegurat el fundador de l’empresa de moda innovadora. Així, de Robles ha explicat que els productes de Sepiia necessiten un 99% menys d’aigua que les grans marques de roba, són neutrals en emissions i compten amb tota la producció a Espanya i Portugal. “Comprar-nos una peça de roba ha de poder ser sostenible”, i aquesta és la vocació del nostre projecte, ha clos el jove empresari.

RET-TALKS – la transformació climàtica i energètica és possible: els exemples de Familia Torres, Boboli i Veritas

El tercer bloc de la jornada ha anat dedicat a analitzar la transformació energètica de les empreses. En aquest sentit, Miquel Torres, Director general de Família Torres ha explicat l’experiència en el compromís ambiental de la icònica companyia viticultora catalana. “El canvi climàtica està fent transformar la viticultura i estem plantant varietats en indrets on abans era impensable que pogués viure-hi una vinya”, assegura Torres. L’empresa porta una llarga trajectòria en la reducció d’emissions de CO2, però des del 2020 la companyia s’ha focalitzat en la viticultura regenerativa. “Ens vam començar a preguntar per què s’ha perdut fertilitat en el sòl d’Europa, o per què les vinyes no són capaces d’atrapar diòxid de carboni”, ha afegit Torres. Justament, amb la voluntat de recuperar la fertilitat dels sòls, reduir-ne l’erosió i afavorir la biodiversitat, l’empresa ha adoptat un projecte de viticultura regenerativa. “La viticultura regenerativa es basa simplement en imitar al màxim la naturalesa”, ha conclòs Torres.

En aquest tercer bloc de la jornada també ha participat Arancha Algás, CEO de Boboli, una companyia que pertany a la indústria del tèxtil, una de les més contaminants del món. “El 20% de les aigües residuals provenen de la industria tèxtil i això ens va fer decidir a crear un camí per mesurar les accions de sostenibilitat de l’empresa”, ha afirmat Algás. A la mateixa conclusió ha arribat Silvio Elias, Co-fundador de Veritas. “Tenir impacte positiu, per a una empresa, acaba desembocant en deixar les coses millor que com les has trobat abans d’actuar”, ha assegurat Elias. “Si nosaltres partim de la raó de ser, del per què fem les coses, després serà molt fàcil trobar la forma de com fer-ho”, ha afegit el Co-fundador de Veritas.

Posar les persones al centre: el nou paradigma empresarial del segle XXI

La jornada ha conclòs amb un últim bloc dedicat a analitzar l’impacte empresarial en les persones. Emma Giner, People & Organisations Shaker, ha estat l’encarregada de reflexionar sobre l’impacte que poden generar les empreses sobre les persones. La ponència de Giner va girar al voltant d’un fenomen que s’està consolidant a molts mercats laborals d’occident: la gran renúncia. “Al 2020, un de cada cinc treballadors té previst deixar la feina, quin és l’origen d’aquesta gran renúncia”, s’ha preguntat Giner en els primers compassos de la conferència. Segons l’Organisation Shaker, hi ha diferents motius que expliquen aquesta reivindicació de molts treballadors. D’una banda, les persones tenen noves necessitats d’alinear la vida laboral i privada, i també es replantegen el temps utilitzat en transports i trasllats. D’altra banda, les generacions més joves necessiten trobar el sentit en la feina que realitzen.

“Al segle XX el model productiu era molt clar, però ara tot passa molt més ràpid; les persones evolucionem i les empreses també ho han de fer”, ha afegit Giner. Segons l’experta en equips operatius, les empreses han de deixar de veure les persones com una mà d’obra productiva i al medi ambient com un recurs inacabable. “L’economia regenerativa ha de tenir impacte positiu en les persones i el medi ambient, per tant, ha de posar aquests dos elements al centre”, ha etzibat Giner.

Així doncs, el model econòmic ja no es pot basar en la producció, sinó que s’ha de centrar en les persones. “El producte, evidentment segueix sent important, però ja no és l’única cosa important i diferenciadora”, ha afegit Giner. Les empreses, doncs, tenen com a repte oferir entorns que encaixin amb les necessitats de l’equip, de la societat i del medi ambient.