Barcelona Oberta: “Experiència urbana, diversitat d’oferta, sostenibilitat, omnicanalitat i més promoció són els eixos claus d’excel·lència comercial”

El summit anual de referència sobre el comerç de centralitat de la ciutat ha analitzat avui quins són els elements claus per a fer de Barcelona, la millor botiga del món.

El retail de Barcelona es troba en un moment de grans reptes i oportunitats. El centre de la ciutat ha patit una progressiva degradació arrel de la pandèmia, amb el conseqüent descens de visitants i residents, augment de robatoris, manca de neteja i seguretat. Els canvis en la mobilitat de les principals artèries i zones comercials de Barcelona tampoc han afavorit l’activitat econòmica ni han tingut en compte les necessitats dels veïns.

En aquesta setena edició del sumit de Barcelona Oberta prèvia a les eleccions municipals de la ciutat, l’entitat s’ha proposat obtenir quins són els aspectes claus per assolir l’excel·lència comercial de Barcelona, amb la finalitat de fer de “Barcelona, la millor botiga del món”. Amb aquesta finalitat, ha demanat l’opinió als alcaldes de Saragossa, Màlaga i Lisboa, ha convidat a l’expert en retail, Laureano Turienzo perquè orienti sobre el futur del retail, i ha convidat a un conjunt d’experts en diferents àrees (Habitatge, Real Estate, Sostenibilitat, Tecnologia i Mobilitat) per a debatre i obtenir els factors essencials d’excel·lència comercial d’una ciutat.

L’acte ha comptat amb l’assistència de més de 150 persones de la societat civil i empresarial de la ciutat, representants del teixit associatiu i productiu, i especialment dels eixos comercials de la ciutat, en un acte conduït per Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia.

Benvinguda institucional – VII Summit Barcelona Oberta

La secretaria general del Cercle d’Economia, Mercè Franquesa, ha donat la benvinguda als assistents, amb unes paraules d’agraïment i alentidores als comerciants per fer front a la campanya més esperada de l’any i ha afirmat que “avui Barcelona té davant seu la possibilitat de consolidar-se com a ciutat de referència en un món que es configura al voltant de les metròpolis. I podrà fer-ho si sap desenvolupar adequadament el seu potencial.”

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha centrat la presentació del Summit fent referència a la importància d’incidir en l’experiència de compra per garantir, a partir de les propostes dels ponents, que l’acte de compra sigui una gran experiència.

En el parlament inaugural oficial, el director general de Comerç, Jordi Torrades, ha destacat el paper actiu de la Generalitat al llarg d’aquest any impulsant projectes de comerç i ha afirmat que “voldríem apostar perquè Barcelona sigui la millor botiga del món”. Segons el director general de Comerç, Barcelona té un atractiu innegable però s’ha d’apostar per ell; el comerç necessita estratègies urbanístiques, de seguretat, transport públic, en definitiva, mesures de ciutat que a vegades trobem a faltar i això és que el hem de debatre i reivindicar, més enllà de la conjuntura actual”.

El futur del retail, Laureano Turienzo

Laureno Turienzo és una de les veus referents en retail a l’actualitat qui ha compartit amb els assistents la seva visió sobre “el futur del retail” exposant el paper cabdal del comerç físic. Segons Turienzo, la tendència del retail no és desaparèixer, sinó obrir botigues més petites. Grans retailers perifèrics volen implantar-se al centre de les ciutats (Ikea, Leroy Merlin,…). La majoria de botigues que van tancar després de la Covid eren de menys de 3 treballadors. El tancament dels comerços físics fa augmentar la inseguretat i disminuir el preu de l’habitatge, i en un segon estadi, comporta el descens de veïns. Turienzo ha fet èmfasi en la importància del comerç de centralitat “és una qüestió capital estratègica no negociable per a la salut de les ciutats.”

Els alcaldes de Màlaga, Saragossa i Lisboa presents al VII Summit de Barcelona Oberta

Jorge Azcona, alcalde de Saragossa, explica que han apostat decididament pel comerç local, amb inversions en diferents àmbits com la renovació tecnològica, l’urbanisme comercial o la digitalització del sector, estudiant els formats d’èxit per aplicar-los als principals eixos de la ciutat. Això els ha portat a la creació d’una marca paraigües i a la implementació de la tecnologia a l’espai públic per atraure visitants i per incrementar el seu temps d’estada. L’alcalde augura un futur pròsper al comerç local, amb total recolzament de l’Ajuntament. Pel que fa a la captació de talent i empreses, Azcona comparteix que han creat un programa fiscal d’atracció d’empreses i han millorat la logística de la ciutat, amb l’ampliació de la terminal marítima de Saragossa que, segons comenta, farà augmentar les transaccions amb Barcelona.

Francisco de la Torre Prados, alcalde de Màlaga ha assenyalat com a factors d’excel·lència comercial de la seva ciutat la qualitat de vida i la capacitat d’atraure talent, havent rebut recentment el guardó de destí d’excel·lència per part del “Consorci de Turisme y Cultura para la Excelencia Española”. L’alcalde malagueny reconeix que treballen per fer excel·lent totes les àrees al voltant del comerç. El comerç admet que el comerç és clau per a dotar d’identitat a les ciutats, per aquest motiu afirma que treballen “mano a mano” amb els protagonistes, duent a terme nombroses campanyes per millorar la digitalització, la sostenibilitat, la fidelització de clients, la formació i, en definitiva, la millora de l’experiència del visitant. Tot això ha atret l’arribada de marques internacionals que ajuda a millorar el posicionament de Màlaga i a crear noves zones de comerç adreçat a un tipus de client de luxe que incentiva l’arribada de turisme. Regne Unit, França, EEUU i Itàlia són els principals mercats d’origen, amb dues nits de mitjana, i la bona connectivitat que millorarà amb el vol directe a Nova York.

Per la seva banda, Carlos Moedas, alcalde de Lisboa, ha comparat Barcelona a Lisboa, al·ludint que ambdues són ciutats amb mar, amb tradició, amb cultura i amb bona gent, i ha destacat principalment la tasca que estan duent a terme des de Lisboa per atraure start ups i talent a instal·lar-se a la ciutat. S’ha referit a la seva “fàbrica d’unicornis” com el projecte més destacat que tenen actualment en marxa per atraure nou talent i avançar cap a una ciutat cosmopolita i innovadora.

Debat: Què necessita Barcelona per ser una ciutat d’excel·lència comercial?

Mar Alarcón, fundadora de Socialcar ha fet referència a l’èxode de residents a causa del teletreball i la pandèmia, i en la necessitat de comunicar la ciutat amb l’exterior, “pensem en clau metropolitana i dotem de transport públic a l’àrea metropolitana”. Del dèficit de transport públic ens pot convertir en una ciutat de petits pobles com va ser fa 200 anys, el poble de Gràcia, i si això passa, les marques internacionals probablement deixarien d’apostar per Barcelona.”

Elena Damià, directora a Barcelona +B, B Lab Spain ha destacat que Barcelona necessita ambició, col·laboració público-privada. Barcelona pot ser un referent a nivell europeu en transformar la ciutat a través de la sostenibilitat de les empreses. Per tornar a ser referent, cal diàleg entre sector públic i privat. “Hem d’ampliar visió, mirada metropolitana de ciutat per no tornar a crear petits pobles, sinó que tots estiguin ben connectats, també amb l’àrea metropolitana.”

Mar Galtés, Chief Corporate Development Officer a Tech Barcelona ha compartit que a Barcelona li falta valentia per apostar de debò per les start ups. Creure en el que està fet aquí, ser capaços d’enorgullir-nos i posar en pràctica innovacions. En aquest sentit, Galtéa ha anunciat la inauguració aquesta setmana d’un edifici per a Tech Barcelona a la Via Laietana, on aniran a treballar 600 persones a tecnològiques del sector de la salut. Aquest tipus d’iniciatives són transformadores per a la ciutat perquè augmenten la qualitat de vida. Cal un diàleg fluid per poder condicionar la ciutat i oferir servei a aquest nou talent. La pandèmia ha suposat un parón. Calen projectes consistents deslligats de la legislatura i del partit polític que governi, cal estratègia de ciutat i de país, més enllà d’un partit que governi. Caldria que algú agafés la bandera i fes de Barcelona el Hub Digital del sud d’Europa.

Eduardo Rivero, soci fundador d’Ascana, des del seu sector del retail, ha llançat la proposta que el teixit associatiu de Barcelona és pioner i referent per a moltes ciutats i no pot deixar de banda als propietaris de locals comercials. “Barcelona pateix una degradació en el centre, i es complica amb la inseguretat i la poca oferta hotelera, factors claus per a la prosperitat dels eixos comercials i turístics. A Barcelona hi ha molts hotelers però la seva capacitat d’atraure turisme és limitada. Barcelona és un complicada en termes de mobilitat.”

Daniel del Pozo, managing director a Idealista ha destacat que a Barcelona, a diferència de Madrid o altres ciutats d’Espanya, la gent no busca habitatge de compra en la mateixa ciutat. “No hi ha un motiu de manca de feina, però podria ser a causa de la post pandèmia i el teletreball que la gent vulgui marxar a viure fora de Barcelona. Cal analitzar la situació actual i buscar el model d’equilibri òptim per a la prosperitat de tot, activitat comercial, veïns i turisme.” Exemples de ciutats com Màlaga, que va buscant l’equilibri entre residents i visitants. “La mobilitat a Màlaga està molt ben resolta” ha destacat del Pozo.

El consens de la taula de debat ha estat que Barcelona ha de plantejar estratègies i polítiques a llarg termini; ha de ser una ciutat propositiva enlloc de restrictiva, i que l’intervencionisme i la negació no són aliats de la prosperitat. La tecnologia ha d’ajudar a fer més atractives les zones comercials, la digitalització està aquí i pot accelerar el comerç local, millorar la seguretat de les botigues i el comerç hauria de ser ambaixador.

Barcelona Oberta i la Cambra de Comerç s’uneixen per promoure les zones d’excel·lència comercial

El primer pas de Barcelona Oberta per assolir l’excel·lència comercial ha esta la creació del projecte Magnific Places, que compta amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, una plataforma de promoció i de lobby que posa en valor aquelles àrees comercials amb serveis i productes excel·lents, diferenciades i singulars, adreçades a un públic de qualitat, cultural, sostenible i socialment respectuós.

(Veure vídeo>>)

Per acabar, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha volgut posar l’accent en algunes problemàtiques actuals:

• La post pandèmia ha estat complicada per a Ciutat Vella. Cal un Pla de revitalització de Ciutat Vella, com es va fer en els anys 80, amb la reconstrucció del districte de Ciutat Vella amb universitats, captació de marques comercials i regeneració general del barri. Creiem que es urgent la revitalització.
• Repensar la mobilitat. Tenim una cicatriu enmig de la panxa, en el carrer Consell de Cent. Tots volem una ciutat més verda, més integradora, però no es pot fer a base d’anar tallant la circulació de forma deliberada i malmetent l’experiència de la ciutat sense visió de ciutat. El centre de la ciutat no és la ciutat dels 15 minuts, l’activitat comercial necessita de la segona i tercera corona per sobreviure.
• Autoestima: ens ho hem de creure. Caldria incorporar propietaris en el diàleg comercial. Entre el 10-20% de les vendes els operadors els destinen a pagar lloguers i és un actor passiu que caldria incorporar en el model de ciutat.
• Capacitat d’atraure marques comercials: ens cal una representació consistorial que aposti per la projecció de “Barcelona, la millor botiga del món”.

Segons el president de Barcelona Oberta, “ens hem volgut apropiar d’aquest títol perquè el govern municipal actual el va tirar a la paperera i l’hem volgut recuperar perquè pensem que Barcelona ha de continuar lluint i sent la millor botiga del món.”

Finalment, el Primer Tinent d’Alcalde, Jaume Collboni, ha volgut parlar dels reptes que té la ciutat per ser la millor ciutat del món. “Ens ho hem de creure perquè vingui tot el talent i ser la millor ciutat del món. Aquest eslògan formava part d’una altra etapa i conservem el voler ser una ciutat global però humana”. Collboni, ha destacat la importància del comerç, especialment al centre, a l’hora de definir les ciutats i ha animat a “tornar a pensar en gran, un cop passat el pitjor de la pandèmia. Un període en què hem après a treballar de la mà els sectors públic i privat duent a terme iniciatives molt positives”. També ha recordat que Barcelona no es pot entendre “sense tenir en compte el seu comerç, on es genera la riquesa i s’estructura la ciutat, contribuint a la seguretat, la cohesió social i la creació de llocs de treball”.

Més sobre Barcelona Oberta

Barcelona Oberta és la unió de 23 eixos comercials turístics que comparteixen una visió del paper econòmic i social del retail de la ciutat, i representen el turisme de compres. Formen part de Barcelona Oberta:

 

Agrupació de comerciants i industrials de Barceloneta – ACIB

Associació comerciants del carrer Pelai Centre i Rodalies

Associació Rambla Catalunya i Travessers

Associació Amics del Passeig de Gràcia

Associació Fundació El Molino FEM

Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i Plaça Catalunya

Associació de comerciants Born Comerç

Associació comerciants Gaudí Shopping

Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial

Associació de Comerciants l’Illa Diagonal

Associació Diagonal Barcelona

Associació de Comerciants FEM Raval

Associació Front Marítim Barceloneta

Centre Comercial Arenas

Centre Comercial Diagonal Mar

Centre Comercial Westfield Glòries

Eix Comercial Sagrada Família

El Corte Inglés

Federació d’associacions de Barnacentre

Porxos del Port

Sant Antoni Encants

Unió de comerciants Som Sant Antoni 

Xarxa de Comerç Divers de Barcelona