Volem salvar el cor de la ciutat”

Les entitats sota signants exigeixen una reunió urgent amb Comuns i PSC per col·laborar conjuntament en l’elaboració d’un Pla Estratègic Integral per a salvar el cor de la ciutat.

Les entitats comercials més representatives del cor de Barcelona s’han unit per tornar a denunciar i exigir responsabilitats als màxims governants de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni i Ada Colau, per la deixadesa de funcions en la gestió de Ciutat Vella i la criminalització de l’activitat econòmica legal i històrica, perseguida i expedientada reiteradament, fet que ha ocasionat una situació de degradació i decadència que no es veia a Barcelona des dels anys 70. Segons els portaveus, el centre de la ciutat està cada cop més a prop de la desertització.

Aquesta creixent preocupació i malestar per la manca de responsabilitat dels governants ha unit a aquestes set entitats a reivindicar i denunciar les àrees més crítiques del districte en les quals, segons els seus portaveus, caldria una actuació urgent per part de l’Ajuntament de Barcelona.

1. Àrea de Comerç – “Pèrdua de la diversitat comercial i de degradació del centre de ciutat”. Segons ha assenyalat Núria Raja, representant de Barna Centre: El centre històric es troba en un moment crític amb greus problemes que castiguen la zona (deteriorament de l’entorn, difícil accés, limitació llicències, lloguers elevats). Denunciem l’expulsió de les botigues tradicionals i de qualitat, així com la pèrdua d’atractiu per atreure una oferta comercial diversificada i de qualitat, que han donat lloc a una paisatge comercial de botigues de repetició, no atractives pel barcelonins ni beneficioses pel barri, al capdavant de les quals, per una qüestió de quantitat en la seva proliferació, estan els souvenirs.
2. Àrea de Mobilitat – “Les obres continuades i les restriccions d’accessibilitat i mobilitat al centre de la ciutat compliquen en gran mesura el dia a dia de treballadors i visitants, així com redueixen els desplaçaments de residents d’altres barris de la ciutat i de l’àrea metropolitana al centre de Barcelona.” Barcelona té un problema de densitat després de les obres, -Via Laietana, Passeig de Sant Joan, Paral·lel-. Hi ha algun pla previst que afavoreixi la mobilitat en esdeveniments com la Copa Amèrica, en la que s’espera l’arribada de milers de persones que voldran travessar la ciutat per arribar al mar? El resultat és que Barcelona s’està convertint en una ciutat dònut, com va passar als anys 60 a Houston. La degradació i oblit del centre causa desertització i aquesta desertització és expansiva. Les entitats alerten que “l’experiència és que aquest forat central augmenti per allunyar-se d’aquest nucli”, Gabriel Jené, representant de Pelai.
3. Àrea Indigència i Mendicitat – “La indigència s’ha cronificat i el 28% es concentra a Ciutat Vella”. Segons dades de la Fundació Arrels, des de 2016 fins ara, ha augmentat la gent que viu al carrer de forma permanent: la mitjana de temps que viu una persona al carrer és avui de 4 anys i 4 mesos. Hi ha més de 1200 persones que viuen als carrers de la nostra ciutat, amb més de 80 morts anuals i una edat mitja de 56 anys. Permetre que aquestes persones sense llar sobrevisquin amb assentaments de forma pràcticament permanent és infrahumà i altera la convivència. “Cal una actuació urgent d’afers socials per restablir l’ordre públic i evitar aquests escenaris inhumans al centre de Barcelona” destaca Víctor Arrese, de Plaça Reial.
4. Àrea Neteja – “La neteja és el segon problema que preocupa a la ciutadania de Barcelona, només per sota de la inseguretat”, segons dades de l’enquesta de Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona, amb data de setembre de 2022. Els comerciants consideren que el servei de neteja ha empitjorat molt en els darrers dos anys. “Caldria restablir-ne l’eficàcia i els horaris regulars de neteja, per tal d’adaptar-se al funcionament i a les necessitats dels barris” apunta Susana Sánchez, de Porxos del Port.
5. Àrea de Seguretat – “És el que més preocupa als ciutadans de Barcelona i la manca de seguretat s’ha estès per la zona de Ciutat Vella”. Barcelona és la ciutat amb més robatoris amb violència i intimidació a tot el territori espanyol per novè mes consecutiu, segons les últimes dades facilitades pel Ministeri de l’Interior, les quals apunten que fins al tercer trimestre del 2022 es van comptabilitzat un total de 9.641 casos, fet que suposa un augment del 30,7% respecte al mateix període de l’any 2021. Aquests individus i grups actuen amb total impunitat contra residents, turistes i comerços. Per altra banda, segueix incrementant el tràfic d’estupefaents, els pisos de narcotraficants i el consum al carrer “Necessitem un pla que aturi la delinqüència i la proliferació d’estupefaents que compliquen i generen perillositat en el dia a dia dels barris” apunta la Laura Odriozola, de Barceloneta.
6. Àrea de Restauració, Gastronomia i Oci – “La manca de llicències i la criminalització de les terrasses a l’aire lliure comportarà la tornada de l’incivisme, amb els clàssics botellots a carrers i places”. Juan Carlos Arriaga, de Born Comerç assenyala la negació d’acord amb l’ajuntament i la constant criminalització de les terrasses, amb successives inspeccions i multes, tatxant-les d’espais on es fa un ús incívic quan és tot el contrari: l’obertura de terrasses contribueix a posar ordre i seguretat a una zona. Les terrasses són un bé social i cultural del centre ciutat. La restauració a Barcelona és el segon motor d’atracció de visitants i turistes a nivell internacional. Per això necessitem i exigim un acord per a col·laborar a potenciar el valor que té la restauració del centre de ciutat: “si no hi ha terrasses legals obertes al públic, les conseqüències seran perjudicials per a veïns, perquè la gent utilitzarà la via pública com a bars sempre oberts.” La restauració de qualitat no és el problema, sinó la solució de futur.
7. Àrea veïnatge – “Molts veïns de Ciutat Vella es plantegen abandonar els seus habitatges per no poder assumir el cost de manteniment urbanístic”. D’una banda, cal incentivar la protecció dels veïns que viuen a la zona per tal que no marxin per no poder assumir econòmicament les exigències urbanístiques; i, de l’altra, caldria posar d’acord el sector públic amb els propietaris de la zona per trobar maneres àgils d’ampliar el volum d’habitatge i atraure nous veïns al barri, com per exemple, amb canvis d’usos de porteries o la recuperació dels antics colomars, que suposarien un ingrés per la comunitat que podria destinar-se a la rehabilitació de l’edifici. Fermín Villar, representant de La Rambla.

Els representants de les entitats asseguren que tots aquests problemes es podrien haver superat prenent decisions polítiques sobre cadascuna de les àrees. “Estem sortint de la crisis econòmica derivada de la pandèmia i l’Ajuntament no ha ajudat o intervingut a Ciutat Vella, sinó que ha abandonat la gestió i ha deixat que es degradés.” Segons els portaveus, el model comercial de Barcelona no pot anar subjecte a un programa electoral; és una activitat econòmica que aporta una taxa interanual del 13,2% al producte interior brut de la ciutat.

Per tot això, les entitats sota signants exigeixen una reunió urgent amb els socis de govern, Comuns i PSC, per reclamar l’elaboració conjunta d’un Pla Estratègic Integral per a Ciutat Vella.

Entitats signants – nom de l’eix comercial

• ACIB – Barceloneta –
• Barna Centre
• Artesans, comerciants, emprenedors i veïns
• Amics de la Rambla
• Pelai Eix Comercial
• Amics i Comerciants de la Plaça Reial
• Porxos del Port